La Celestina també es va escriure en català – Racó Català


Recuperem un article aparegut a Racó Català el divendres 9 de novembre de 2.007,
escrit des de Ciutadella (Menorca) per en Talaiòtic.

Com que n'hi ha que es resisteixen a creure que les dimensions de l'apropiació de la nostra història, la nostra literatura i el nostre art siguin tan descomunals, aquí deix unes dades d'una altra obra del segle d'or que els valencians van donar a la literatura catalana i que la Corona espanyola va fer desaparèixer i convertir en castellana:

Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.

A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu "Con los argumentos nuevamente añadidos" . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.

Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.

Au, que ho gaudiu dient que tot açò són invencions d'en Bilbeny sense haver d'esperar que en facin un llibre! Per cert, que en aquest cas l'investigador és l'Alejandro Sendra.

[@more@]



Comentaris tancats a La Celestina també es va escriure en català – Racó Català

Lladres de saqueig… literari – Joan Calsapeu

Article d’opinió d’en Joan Calsapeu, publicat al seu bloc

 
Acabo de llegir el prefaci de Josep Maria Orteu a La vida de Llàtzer de Tormos. Ha estat una lectura torbadora, desconcertant, incòmoda, que em reforça intuïcions i sospites prèvies. ¿Com hem pogut beure acríticament tantes mentides sobre les literatures catalana i castellana dels segles XVI i XVII? ¿Com hem pogut suportar tones d’ignorància, confusió i enganys sense morir-nos de vergonya? ¿Que som beneits?

No en faré cap resum -altres feines tinc. Em limitaré a citar unes dades que il·lustren la magnitud de la manipulació que ha desfigurat la literatura catalana dels s. XVI-XVII. En són només unes petites mostres.

a) “El molí de vent era un giny nou i desconegut a la Castella de les acaballes del segle XVI”, escriu Orteu. “Segons les guies del segle XIX, la majoria de molins de la Manxa no comptaven amb la tecnologia que descriu el Quixot […] i a València la tecnologia en qüestió sí que hi era".

b) “La traducció castellana del Llibre de les dones de Francesc Eiximenis, de Valladolid del 1542, titulada Carro de las donas, es presenta com a anònima.” Aquest fou un recurs clàssic per a l’apropiament d’obres literàries catalanes a favor de la literatura castellana: només calia fer desaparèixer les primeres edicions catalanes per esborrar-ne la memòria i garantir l’èxit de l’operació. A la València del s. XVI aquesta martingala era vox populi, però la censura impedia que es pogués denunciar per escrit.

[@more@]
c) “La raó per la qual Francisco Calero creu que Joan Lluís Vives escrigué La vida de Llàtzer de Tormos en castellà és que en parla referint-se a «l’obra que començaré a hispanitzar»”. Calero oblida que tant es podia hispanitzar en català com en castellà, i que quan Vives es refereix a la llengua de Castella en diu castellà.

d) Vives, catalanoparlant, escriu en llatí, i “després tot se li tradueix a les diverses llengües vulgars, curiosament menys en català”. (Això, a pesar que Vives, en carta a Enric VIII d’Anglaterra, es mostrà partidari de l’ús literari de les llengües vulgars i maternes, car «és millor ser útil a molts que a pocs».)

e) “Daniel Vives [familiar del filòsof valencià] fou sotmès a un procés inquisitorial, acusat, mitjançant confessions obtingudes sota tortura, de judaïtzant i d’haver fet l’edició de La Bíblia en pla, és a dir en català.”

f) Afegim-hi que la ciutat de La Celestina està vora mar i s’assembla molt a València; que Francesc Tarafa havia publicat el 1552 el llibre Dels pobles, rius y montanyes d’Espanya, obra que es va traduir al llatí, però del text català no en queda rastre; que Onofre Manescal no vol que el seu Sermó (1603) s’imprimeixi en castellà, “del qual parer eren alguns, entenent que en llenguatge castellà avia de ser més comú i més apazible”, però les edicions següents són ja en castellà; i que a Jeroni Pujades li passa el mateix amb la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1606). Et caetera.

Això és un pou sense fons, ja ho veieu. Orteu es demana: “més enllà de La vida de Llàtzer de Tormos i La Celestina, ¿de quins altres autors cal dubtar obertament? ¿Quantes obres de la literatura moderna que s’han conservat en castellà foren escrites originalment en català i pertanyen, doncs, a la literatura catalana i no pas a la castellana?”. Fora mandra, fora son.

LLEGIU L’ARTICLE AL BLOC D’EN JOAN CALSAPEU



Comentaris tancats a Lladres de saqueig… literari – Joan Calsapeu

‘la Celestina’ també era catalana – Manuel Cuyàs


Jordi Bilbeny, defensor de la catalanitat de Colom, fa noves investigacions


EL PUNT

Em trobo en Jordi Bilbeny i parlem. Jordi Bilbeny és l’historiador que ha demostrat –o ha intentat demostrar, segons els seus adversaris, o no ha demostrat res, segons els seus enemics– que l’almirall Cristòfol Colom era tan català com vostè i jo, que no tenim res de genovesos, i que no va sortir de Palos de Moguer, on no hi ha hagut mai cap port, sinó de Pals.

Després d’escriure llibres i articles i de fer pel·lícules sobre la catalanitat de Colom, Bilbeny va ser dels que van propagar que Miguel de Cervantes potser no es dia així, que és el que tothom es pensa, sinó que es deia Miquel Sirvent, dels Sirvent de València de tota la vida, i que el Lazarillo de Tormes, considerada l’obra cimera de la picaresca espanyola, tenia de títol original Llàtzer de Tormos. Tormos és una localitat de la Marina Alta. Ara, quan me’l trobo i parlem, Jordi Bilbeny m’explica que està en procés de demostrar que La Celestina també és una obra de redacció catalana, i més concretament del català de València. «S’hi parla d’un paisatge marítim que des de Castella evidentment no es podia contemplar, i d’un eclipsi que només va ser visible a València i a Galícia.» Però n’hi ha més. L’humanista Lluís Vives afirma en un dels seus textos en llatí que La Celestina va ser escrita en «la nostra llengua.» «Quina era la llengua de Vives?», em pregunta retòricament Bilbeny.

Li dic que a aquest pas deixarà el castellà sense literatura, i em contesta que ha estat prèviament Castella, la que ens ha volgut escatimar la nostra. A veure. Hi ha molta gent que es pren les teories de Bilbeny en broma, però s’ha de dir que ell és un home molt seriós i que quan fa una afirmació no es basa en suposicions ni desitjos sinó en documents i textos que troba en arxius i biblioteques. Ara mateix, quan me’l trobo, s’encamina cap a la Biblioteca de Catalunya, on ja el coneixen i on saben que li han de servir els documents més erudits, aquells que no acostuma a llegir ningú.

[@more@]

I s’ha de dir també que no és que Jordi Bilbeny tingui un interès especial que Colom fos català o que Cervantes fos de Xàtiva i escrivís com Joanot Martorell. Bilbeny no és un col·leccionista de trofeus en favor de la causa catalana carrinclona, sinó que la seva intenció és desemmascarar la manipulació que, segons ell, la història i la cultura castellanes han exercit sobre la catalana. Si Colom passa per castellà o genovès, és per raons personals que interessaven Colom i perquè hi va haver un interès sistemàtic per part de Castella de llevar-li els orígens. Abans genovès que català.

Amb el Lazarillo de Tormes o amb La Celestina ha passat semblantment i ha passat també que s’han donat o s’han volgut donar per originals les traduccions castellanes d’aquestes obres. «Ara imagina’t que no s’hagués conservat l’original català de Tirant lo Blanc sinó només la traducció castellana que el mateix editor va fer onze anys més tard. La literatura castellana ja se l’hauria fet seu.» Aquella traducció, m’explica, va sortir sense el nom de l’autor, com si fos anònima. De vegades algú altre se l’apropiava, com en el cas del Lazarillo. Es veu que en aquells temps de què parlem ja passava com ara, que els autors catalans tenen poca sortida a Espanya si mantenen que es diuen Antoni o Josep.

Només la potentíssima València de l’època i Catalunya, amb set universitats, podien produir gruix cultural davant la Castella deprimida reduïda a una sola universitat. Ho diu Jordi Bilbeny, que aprofita per revelar la incògnita que havia torturat sempre Joan Fuster: com és que aquest país ric i culte i llengua pròpia no produïa res? Bilbeny diu que no ens haurien d’estranyar les seves afirmacions, sinó les contràries. El Lazarillo i els ambients per on es mou el personatge no podien ser de Toledo.

Bilbeny porta un sarró ple de llibretes amb anotacions. Jo no sé què pensar, però els asseguro que una conversa amb ell és una caixa plena de sorpreses que s’han de tenir en compte, que eixamplen l’esperit i que de vegades són més suggestives que un relat de lladres i serenos.

Jo hauria de tenir el despatx al tren. Fins ara no els havia dit que m’havia trobat Jordi Bilbeny al tren perquè al final semblarà que a mi les coses només em passen en aquest mitjà de locomoció. Vam baixar tots dos a l’estació de la plaça de Catalunya i al moment que jo anava per treure’m el bitllet de la butxaca em va caure a terra el bolígraf. Jordi Bilbeny va córrer a recollir-lo i a quedar-se’l. Li vaig dir que era meu i em va contestar que l’havia trobat a terra. «Sembles castellà.», li vaig dir. «I tu sembles català, amb aquest sentit de la propietat tan desenvolupat.» Els explico l’anècdota perquè vegin que Bilbeny té un gran sentit de l’humor. La gent amb sentit de l’humor ho és tot menys sectària i carregada de romanços.


ARTICLE APAREGUT A LA CONTRAPORTADA D’EL PUNT – 10-02-2008

VERSIÓ PDF



Comentaris tancats a ‘la Celestina’ també era catalana – Manuel Cuyàs

xerrades sobre ‘Llàtzer de Tormos’ – febrer

Aquest febrer es presentaran els treballs del Lazarillo a la mateixa vila de Tormos, la població protagonista de la novel·la valenciana re-ubicada. La presentació anirà a càrrec de Jordi Bilbeny, Josep Maria Orteu i de l'alcalde de Tormos, el popular Javier Ripoll. El mateix cap de setmana hi haurà una altra taula-rodona a Elx, al Baix Vinalopó.

[@more@]

Comentaris tancats a xerrades sobre ‘Llàtzer de Tormos’ – febrer

el pare del ‘Lazarillo’ va morir a l’illa de Gerba


Hi ha un fragment, en el text de la novel·la del Lazarillo de Tormes que ens informa que En Llàtzer 'era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, había muerto en la de los Gelves'. És a dir, en una armada contra l'illa de Gerba, a Tunísia.

Quan esmenta Gerba, sense donar més detalls del fet històric, ho ha de fer necessàriament d'un fet real, i en un entorn social i cultural on tant lectors com autor, amb una simple al·lusió 'a la de los Gelves' tinguin clar a quin episodi bèl·lic es refereix, i quin valor simbòlic va lligat a aquesta expedició.

Vista l'autoria dels fets, els cronistes que les recullen, i el seu context nacional, aquesta comunicació precisa d'unes gestes bèl·liques conegudes i sentides com a pròpies, només és possible si l'autor i els lectors són catalans, i més concretament, valencians.

En Bilbeny ho analitza en aquest document.[@more@]

Comentaris tancats a el pare del ‘Lazarillo’ va morir a l’illa de Gerba

Jordi Bilbeny i el Llàtzer de Tormos – article d’en Miquel Colomer

Creiem perquè creiem, naturalment. Però més enllà de la fe hi ha l'estudi, hi ha l'esforç, hi ha la tossuderia de desemmascarar aquest gran engany que és la història que ens han venut. Hi ha molta gent, massa, fins i tot d'aquells que es fan passar per nostres, que volen silenciar en Bilbeny, els fa por i vertigen l'enorme documentació que posseeix.


Però, és clar, qui hem de creure? Aquells que, sense aportar cap argument, només saben insultar-lo o titllar-lo de beneit, aquells que només saben riure-se'n, però que mai dels mais ni tan sols han anat a sentir-lo ni tampoc no n'han llegit ni una sola pàgina? No. Sempre són més de fiar els que s'esforcen mentalment i el que Bilbeny demostra és allò que en fons tothom sap: que la història l'han escrita els vencedors. Més ben dit: l'han reescrita, o bé l'han esborrada. I això és ben versemblant i no sé encara per què se li nega credibilitat.

[@more@]

El que vull dir és que Bilbeny mereix el suport de les institucions, aquest suport que li permeti continuar dedicant la seva vida a això que per molts és una utopia, però que cada cop va acostant-se més a la llum. I no a la llum de l'il·luminat, sinó a la llum de qui va a la recerca de la veritat. I, com sempre, qui no l'hagi sentit encara, que vagi demà, si pot, a Arenys de Munt. I qui no l'hagi encara llegit, que el llegeixi. Només després de sentir o de llegir, o de saber, s'adquireix el dret d'opinar.

Sigui com sigui, el cas és que Bilbeny sosté, i creu demostrat, que Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seva vida s'esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d'Òrfens de València per assabentar-lo dels amos als quals ha estat atorgat. Bilbeny sosté, igualment, que l'obra fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà, tot i que continuen manifestant-s'hi un "gran nombre de catalanades". Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són probablement edicions d'estat i l'obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies. I aquestes són només algunes de les tesis que defensen els responsables d'aquesta edició. I ja dic, escoltem-los, si més no.

Miquel Colomer

article i comentaris extrets del bloc de Salvador Sostres

Comentaris tancats a Jordi Bilbeny i el Llàtzer de Tormos – article d’en Miquel Colomer

Article de la professora de la Universitat Jaume I Laia Climent


Laia Climent i Jordi Bilbeny (FOTO: Juan Manuel Rodríguez)


Llegiu íntegre el parlament que va fer la Laia Climent, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, en la presentació de 'La vida de Llàtzer de Tormos' que va tenir lloc aquest diumenge a la biblioteca d'Arenys de Munt.


descarregeu-vos-ho en pdf
[@more@]

Comentaris tancats a Article de la professora de la Universitat Jaume I Laia Climent

Nova conferència a Arenys de Munt


Presentació a la Biblioteca d'Arenys de Munt (FOTOS: Eulàlia Colomer)

Continuen noves xerrades i presentacions de la vida de Llàtzer de Tormos. Després de l'èxit dels actes de Gandia i Crevillent, ja s’estan preparant noves presentacions a Elx, Xixona, Tormos i Barcelona de cara al febrer. Mentrestant, la darrera cita ha estat aquest diumenge a Arenys de Munt, a les dotze a la Biblioteca municipal.

Com informava Vilaweb, l'acte de presentació del llibre ha comptat amb la presència de Bilbeny, de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, de la bibliotecària i directora de la Biblioteca Sant Roc de Badalona, Elvira Ortiz, i de la filòloga i professora de la Universitat Jaume I, Laia Climent.

[@more@]

Comentaris tancats a Nova conferència a Arenys de Munt

Gandia Televisió – entrivista a Bilbeny i Orteu

No us perdeu l'entrevista emesa a Gandia Televisió el dijous 17 de gener:

http://video.google.cat/videoplay?docid=-3252140602506940059 

[@more@]

Comentaris tancats a Gandia Televisió – entrivista a Bilbeny i Orteu

presentació a Gandia – Las Provincias

El pícaro recorrió la Ciudad Ducal

Presentan el libro que ubica 'El Lazarillo de Tormes' en Gandia al hallar en el texto referencias al escudo de los Borja, la plaza aporticada del Ayuntamiento y la villa medieval

Y si el Tormes, río que nace en Ávila, fuera en realidad Tormos, municipio de la Marina Alta? ¿Y si la Sagra, comarca castellana emplazada entre Madrid y Toledo, fuera realmente la población alicantina de idéntico nombre, muy próxima a Oliva? ¿Y si el máximo exponente de la literatura picaresca española fuera una obra escrita, originariamente, en catalán?

Todas estas teorías son las que sostiene el filólogo Jordi Bilbeny, autor del libro Llàtzer de Tormos, un ensayo que afirma que El Lazarillo de Tormes transcurre en territorio valenciano y en el que encuentra referencias a Gandia. Según Bilbeny, la ciudad aparece citada como "la Villa del Duque, es decir, la Vila del Duc".

"En el libro, los protagonistas salen por la puerta de la ciudad, por lo tanto se trata de una villa fortificada", señala Bilbeny, quien además de filólogo es historiador y escritor.

El autor explica también que en otro pasaje, el lazarillo y su amo se resguardan de la fuerte lluvia bajo los arcos de una plaza aporticada, que casa con la Plaza Mayor de Gandia, "por la que además pasa muy cerca un río", en este caso el Serpis.

Además, el historiador halla referencias al escudo de armas de los Borja. Así, en uno de los primeros pasajes de El Lazarillo de Tormes, el ciego engaña al mozo para que acerque la oreja a un toro de piedra, símbolo heráldico de la familia.

[@more@]Aunque Bilbeny habla siempre en condicional, sus deducciones no parten de la nada. Se apoyan sobre una serie de indicios que encuentra no sólo en la obra literaria en sí, sino también en el contexto histórico de la época.

Crítica política
Al igual que él, muchos expertos ven en El Lazarillo de Tormes una alegoría de la revuelta de las Germanías. Para evitar la censura, la obra escondía un análisis de la situación política del momento, así como críticas al clero.

El escritor mantiene que El Lazarillo se tradujo del catalán y, a la vez, se adaptó y se reubicó, trasladándola del Mediterráneo a la meseta.

Pero Bilbeny va más allá y habla de "apropiación" de decenas de obras escritas por autores catalanes y traducidas al castellano. "En la traducción, el autor original desaparece y las novelas se convierten en anónimas en su versión castellana", sostiene el investigador, quien califica este proceso de "saqueo descarado y premeditado de la literatura catalana".

El filólogo respalda sus teorías en la situación geopolítica del siglo XVI. Entonces, Castilla y Catalunya pugnaban por convertirse en la nación hegemónica en Europa. Castilla, pues, necesitaba "símbolos, como la literatura". Otros autores, como Francisco Calero o Juan Manuel Rodríguez comparten la teoría de que El Lazarillo de Tormes fue en su origen una obra catalana. Jordi Bilbeny presentó ayer su libro en Gandia. Este estudioso es autor de otras interesantes tesis, como la catalanidad de Cristóbal Colón y Miguel de Cervantes.

+info:
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080118/safor/picaro-reco

Comentaris tancats a presentació a Gandia – Las Provincias