L’original valencià perdut de la Celestina

 
Aquest passat dissabte 29 de novembre va tenir lloc la conferència de Jordi BilbenyL’original perdut de la Celestina’, organitzat per la Fundació Nova Història, on hi va fer saber el parer dels entesos, que hi va haver una edició anterior a l’edició castellana de Burgos del
1499, avui dia desapareguda, l’autor de la qual no va ser Fernando de
Rojas. Recordem que aquesta primera edició que coneixem apareix sense
autor, i hi diu literlament ‘con los argumentos nuevamente añadidos’, de manera que no pot ser l’Edició Prínceps.
 
En el decurs de l’acte es va presentar un document del segle XVII que prova que l’autor era "aragonès" (de la Corona d’Aragó) i que el van "encobrir" o esborrar. Al llibre La agudeza y Arte de Ingenio de Lorenzo Gracian diu textualment y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea’:
 
 
Així mateix, s’aportà còpia d’un llibre d’En Joan Lluís Vives, en diverses edicions del segle XVI al XVIII, on Vives diu explícitament que l’autor de La Celestina la va escriure en la nostra llengua: ‘In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam’. La llengua d’En Vives va ser únicament el català, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana optà per escriure en llatí. Això explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l’Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d’aquestes catalanades.
 
També s’explicà que les notes geogràfiques que descriuen el lloc on es desenvolupa l’acció és una gran ciutat que es troba al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea. L’obra diu textualment: ‘Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos’. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, com asseguren la major part dels entesos. Algunes reflexions d’Alejandro Sendra publicades al web histocat.cat ja apuntaven que la localització de l’obra havia de ser València.
 
Per si fos poc, una edició anglesa del segle XVIII esmenta "València" com a la ciutat on viuen els protagonistes. Amb la qual cosa, l’obra passaria a València, en un context totalment valencià i estaria escrita en català, per un autor que la censura espanyola va esborrar.
 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.