Garcilaso de la Vega era català?



 
 
Garcilaso
de la Vega, en virtut de les catalanades i els girs lingüístics
catalans que es troben en la seva obra, podria tractar-se d’un altre
cas de manipulació de l’obra i alteració de la identitat. En Josep Mayolas està estudiant aquest personatge tan misteriós, i ha trobat
un poeta, humanista, home d’armes i personatge de la cort catalana
d’una vida absolutament paral•lela a la biografia que ens ha arribat
d’en Garcilaso: en Galceran Cardona i Recasens.

Garcilaso
neix entre 1501 i 1503, com en Galceran. Garcilaso queda orfe de pare,
Galceran de Cardona orfe de mare. A en Garcilaso el situen amb la cort
a Barcelona el 1519, on coneixeria el seu gran amic, en Joan Boscà. En
Galceran s’educa a la cort, a Barcelona, on vivia, i era fill del
governador de Catalunya, pertanyent a la família més poderosa del
Principat, els Cardona. Garcilaso entrà a servir el 1520 a Carles V com
a continu de la guàrdia règia, Galceran fou coper de l’emperador.
Garcilaso s’embarca el 1522 en companyia d’en Joan Boscà i en Pedro de
Toledo, casualment, nét de l’àvia d’en Galceran. Tant Gacilaso com
Galceran pertanyien a l’orde de Sant Jaume o de Santiago. Els germans
d’en Galceran, com els d’en Garcilaso, es diuen Ferran i Pere.
Garcilaso assisteix com a testimoni a les noces d’un nebot seu que
s’anomena Garcilaso com ell, el 1531. En Galceran també té un nebot que
s’anomena Galceran i que es casaria per aquesta època.

Casualment
és a Barcelona on dicta testament en Garcilaso el 1528, i deixa una
col•lecció de la seva obra a en Boscà. Tant Garcilaso com Galceran
formen part de l’exèrcit imperial que obligarà Solimà a aixecar el
setge de Viena el 1532. En el terreny dels paral•lelismes encara
podríem assenyalar que el pare d’en Galceran, Governador General de
Catalunya quan tingué lloc la Germania de Barcelona, tingué una
“actitud ambigua amb els revoltats que disgustà als consellers”, segons
la GEC. El pare d’en Galceran es deia Pere, com el germà d’en Garcilaso
que tingué problemes per ser “comunero”.

Al llibre d’un cronista
contemporani, Pere Tomich, llegim que Galceran de Cardona sempre havia
estat interessat per les lletres clàssiques i que, després que va anar
a Alemanya, “va amar molt la literatura grega”. Gairebé el mateix que
se’ns diu sempre d’en Garcilaso. Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria
a l’edició de la Crònica de Pere Tomic (1534), on l’anomena “la llum
dels Ducs de Cardona”. Com és, doncs, que enlloc trobem relats de les
seves gestes militars, ni cap rastre de la seva creació literària?
Totes aquestes coincidències són només casualitat? En un període
teòricament tan magre per la literatura catalana, com es justifica que
s’oblidi l’obra d’un autor que va merèixer el qualificatiu de “llum
dels ducs de Cardona”? L’obra de Galceran s’ha perdut sense deixar ni
un rastre, però tot sembla indicar que, com va passar amb Llàtzer de
Tormos i d’altres casos del mateix segle XVI, s’ha atribuït a una altra
persona.

Presentació de Josep Mayolas



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.